RESSENYA POÈTICA

ESTELLES, Vicent Andrés (2013), La vida contada a un nen del veïnat, València:

Andana (“Vagó de versos”). 58 pàgines.

El autor d’aquest llibre s’anomena Vicent Andrés Estelles. Va ser un escriptor, periodista i un dels millors poetes valencians del segle passat i de l’època de Ausiàs March. Ha sigut també considerat un renovador de la poesia  catalana. Vicent té una obra molt diversa i extensa. Les seues primeres publicacions son:

-          - Ciutat a cau d’orella (1953)

-          - La nit (1956)

-          - Donzell amarg (1958)

Va rebre molts premis, entre ells més importants tenim:

-          “Premi Lletra d’Or” (1975) per Les pedres de l’àmfora

-          “Premi d’Honor de les Lletres Catalanes”

-          “Premi d’Honor de les Lletres Valencianes”

-          “Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts del Ministeri de Cultura” (a títol pòstum)

El il·lustrador d’aquest llibre s’anomena Miguel Ángel Díez, va nàixer a Alacant en 1973. A part de il·lustrador es també dibuixant de còmics. A l’any 2002 va participar en l’adaptació a còmic de la novel·la de Joseph Conrad, El cor de les tiniebles. Desprès de fer aquesta adaptació abandonarà el còmic i començarà a treballar la il·lustració. En 2007 publicarà el seu primer llibre il·lustrat: Estela, i guanya el Premi del VII Certamen Internacional de Àlbum il·lustrador Ciudad de Alacant.

La vida contada a un nen del veïnat és una antologia poètica de Miguel Andrés amb la qual busca crear en els xicotets lectors el gust per la lectura i sobretot per la poesia, amb diverses obres que narren històries quotidianes, del carrer, a més d'altres més complexes com la vida i la mort. En aquest llibre podem trobar poesies com: Anem anant Ai, si possible fos; o cançó de lluna.

En relació als elements extratextuals de l'obra podem destacar que les il·lustracions són una de les millors parts d'aquesta edició. Són uns dibuixos molt realistes i detallats que ajuden al lector a continuar la lectura de forma senzilla. A més es nota clarament l'estil intencionat de l'il·lustrador. Per altra banda la lletra i el contingut son apropiats per a xiquets, ja que com es tracta de poemes, el professor, o en el seu lloc els pares, poden seleccionar els més apropiats per a les edats.

Ara bé, com que el llibre és molt variat com per a analitzar-lo àmpliament, he triat dos poemes en concret per a poder veure els elements extratextuals que trobem, En primer lloc, analitzarem el poema "Res no m'agrada tant (Annex 1) Aquest poema tracta d'un tema tan simple com és el pa torrat però utilitza un vocabulari no molt apropiat, ja que usa paraules com denotacions sexuals com pot ser "orgasme" o "me'l for".

L'altre poema que anem a comentar es "Es així, si us plau" (Annex 2) Es un poema bastant regular, té tres estrofes i un vers al final. A més utilitza la repetició com per exemple a la tercera estrofa: Toc, toc. -Qui és?". Estellés expressa en el seu poema un to nostàlgic i trist per a referir-se a la mort, la qual ambienta amb sorolls.

A tall de conclusió, es un llibre que agrada i enganxa al lector. Es tracta d'una lectura entretinguda i amb diversitat de lemes quotidians, però potser, com que es tracta d'un llibre per als mes menuts de la casa, el vocabulari hauria de ser modificar per a lo amb ells.

ANEX 1 "Res no m'agrada tant"

Res no m'agrada tant

com enrarnar-me d'oli cru

el pimentó torrat, tallat en tires.

cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.

m'agrada molt el pimentó torrat

mes no massa torrat, que el desgracia.

sinó amb aquella carn mollar que té.

en llevar-li la crosta socarrada.

l'expose dins el plat en tongades incitants,

l’enrama d'oli cru amb un pessic de sal

i suque molt de pa,

com fan els pobres,

en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic

del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,

agafe un tros de pimentó. l'enlaire àvidament

eucarísticament.

me'l mire en l'aire.

de vegades arribe a l’èxtasi, a l'orgasme

cloc els ulls i me'l fot.

ANNEX 2

-Toc toc.

-¿Qui és ?

-La Mort.

La Mort vé descalça :

quan se'n va duu socs

que van fent

cloc... cloc... cloc... cloc...

-Toc toc.

-Qui és?

-Toc toc.

-Qui és?

-Qui és?

-Qui és?

-Qui és?

...cloc... cloc... cloc... cloc...